Rodalies, un traspàs de vergonya i un servei que no millora

Fa dècades que Rodalies de Catalunya és sinònim de retards, trens massificats, brutícia i una absoluta manca de seguretat. Una vergonya que patim cada dia els usuaris mentre els responsables es passen la pilota de l’un a l’altre sense cap voluntat real de solucionar res. Ara, però, el que havia de ser un traspàs històric per a la gestió catalana del servei ferroviari ha quedat en un nyap monumental.

Un tren de Rodalies sortint de l’estació de Tarragona, en direcció a Barcelona | Rodalies

El govern espanyol i la Generalitat havien pactat una transferència que semblava obrir la porta a un control efectiu del servei per part de Catalunya. S’havia de posar fi a la inoperància de Renfe i Adif, dos monstres burocràtics incapaços de garantir una xarxa ferroviària digna. Però què ens trobem ara? Un simple canvi d’etiqueta. Res de gestió directa catalana: continuarem amb la mateixa filial de Renfe; amb els mateixos problemes de sempre i sense cap garantia que la situació millori.

I per què aquest gir de guió? Perquè els sindicats i els maquinistes volen continuar cobrant de l’Estat. Punt i final. Quan semblava que la Generalitat podria tenir capacitat de decisió, arriben els anuncis de vagues generals i aturades del servei. El xantatge de sempre: o acceptem les seves condicions o paralitzen el transport públic. Mentrestant, els usuaris hem de continuar suportant un servei a mig gas, amb trens atrotinats i sense perspectives de millora.

La gran pregunta és: podem esperar mig any amb el servei a la meitat? No ens enganyem, ens és igual. Que Rodalies funcioni al 50% o al 100% no canvia res perquè, de fet, ja funciona malament per defecte. Quan no és un retard, és una avaria; quan no, un tren eliminat o una incidència "d’origen desconegut". Ens fan creure que la normalitat és aquesta deixadesa absoluta.

Durant els mesos que la connexió ferroviària entre Tarragona i Barcelona ha estat tallada, el servei d’autobusos ha funcionat notablement millor que Rodalies. Això ens porta a una reflexió clara: per què continuar insistint en un sistema ferroviari caducat, precari i abandonat? Substituïm el tren pel bus i s’ha acabat el problema.

Com a usuaris, no podem continuar sotmesos a aquest maltractament diari. Si no hi ha voluntat de millorar Rodalies, si els sindicats només busquen mantenir els seus privilegis i si la Generalitat es conforma amb un traspàs sense poder real, potser l’únic que ens queda és renunciar al tren i exigir alternatives que, almenys, funcionin.