Si no volen el Hard Rock ni altres inversions, de què viurà el Camp de Tarragona?

Aquestes van ser les paraules del president Puigdemont durant l’entrevista a TV3, on va defensar amb contundència la necessitat de mantenir la seguretat jurídica i apostar per projectes que ofereixin oportunitats reals al Camp de Tarragona, una de les regions més castigades per l’atur.

Carles Puigdemont, des de Brussel·les | 3Cat

Les paraules del president Carles Puigdemont a l’entrevista d’ahir a TV3 no només són encertades, sinó que toquen de ple un tema crucial per al Camp de Tarragona i, de fet, per a tot el país. És incomprensible que encara avui hàgim de defensar el més bàsic: que no pots canviar les regles del joc a mitja partida. Això val per al Hard Rock, per a inversions industrials o per a qualsevol projecte que busqui arrelament a Catalunya. Si un territori no dona seguretat jurídica als inversors, siguin els que t’agradin més o menys, la conseqüència és clara: marxaran a un altre lloc.

I llavors, què fem? El Camp de Tarragona és una de les zones amb més atur de Catalunya, i això no és d’ara. És un problema estructural que no es pot solucionar només amb bones intencions. Quan es presenta una oportunitat com el Hard Rock, que no és només un casino, sinó un projecte que inclou concerts, turisme de qualitat i espais per a esdeveniments, sembla que l’únic que sap fer una part del país és criticar-ho.

Però aquí ve la gran pregunta: si no és això, què proposem? Rebutgem el Hard Rock, rebutgem inversions com la de Repsol, i després què? La gent del Camp de Tarragona ha de viure de fer vídeos a TikTok? Hem de ser tots funcionaris? És molt fàcil dir "no" des de Barcelona, però les famílies de Tarragona necessiten oportunitats reals, feina i un futur digne.

Aquesta no és una defensa cega d’un model econòmic. Ningú està dient que Catalunya hagi de ser el país dels casinos. Però tampoc podem caure en un discurs que rebutja tot allò que implica turisme o inversions privades. Som un país turístic, i això no canviarà.

Per tant, fem que aquest turisme sigui de qualitat, desestacionalitzat i que no es concentri sempre als mateixos llocs. Per què no podem tenir grans concerts i una oferta cultural potent al Camp de Tarragona? Per què no podem descentralitzar i diversificar el turisme? El projecte del Hard Rock té un consens ampli al territori: els ajuntaments hi estan d’acord, les institucions hi estan d’acord, i molts ciutadans hi veuen una oportunitat. El que és irresponsable és utilitzar aquest projecte com a moneda de canvi política o, pitjor encara, criticar-lo sense oferir alternatives.

Catalunya ha de decidir quin futur vol. Si no som capaços de defensar projectes que generin ocupació, riquesa i noves oportunitats, estem condemnant moltes zones a l’oblit. I això no va només del Camp de Tarragona; va de tenir un país cohesionat, on tothom pugui tirar endavant i no només els que viuen a les grans ciutats. El debat no hauria de ser sobre si som un país “Hard Rock” o no. El debat real és com fem que Catalunya sigui un país on hi hagi lloc per a tothom. I això passa per prendre decisions valentes, no per quedar-nos de braços plegats criticant qualsevol iniciativa que no encaixi amb una idea limitada del que ha de ser el país.