(II) La "postveritat", les "fake news" al llarg de la història

La "postveritat", un concepte que fa referència a la comunicació on regna l'opinió personal i les emocions de cadascú, és a dir, la informació explicada des d'un punt de vista no objectiu a la societat, especialment en el context de la política i els mitjans de comunicació. L'ús de les xarxes socials com a instrument de manipulació, l'accés immediat a la informació, fan que aquest terme, en plena era de la comunicació, cada cop tingui més importància.

El paper de la impremta i la difusió d'informació durant el Renaixement

El segon punt que cal tenir en compte és el paper de la impremta en la manipulació de la veritat, tant en el cas que envolta la família Borja com en altres esdeveniments històrics. La impremta va ser creada per Johannes Gutenberg a mitjans del segle XV, aquesta va revolucionar la manera de comunicar-se, ja que permetia que la informació es propagués ràpidament i arribés a tothom d'una manera còmoda, econòmica i ràpida. Durant el Renaixement, la informació era utilitzada com una arma en la lluita pel poder; així, aquells amb accés a la impremta podien construir narratives que, un cop difoses, esdevenien veritats.

Aquestes històries no eren fets reals, sinó que buscaven l'acceptació del públic mitjançant la manipulació de les emocions. Això es reflecteix en escrits com els de Johannes Buchard, autor de moltes cròniques de llegenda negra de l'època, que, tot i que molts dels seus relats semblen exagerats, els lectors i, per tant, la societat els van acceptar com a certs, ja que van ser publicats massivament en molts llocs. Aquesta comunicació de masses sense que ningú verifiqués res del que s'escrivia, permetia la veritable manipulació de la veritat.

Peter Sloterdijk s'avança i fa un diagnòstic crític de la postveritat durant diferents segles de la història.

Un nuevo avance de motivos cínicos que ya se habían desarrollado primeramente en la época imperial romana y, posteriormente, también en el Renacimiento, hasta convertirse en vida consciente. Lo idéntico son los aldabonazos de una vida orientada al placer que ha aprendido a contar con los acontecimientos. Estar dispuesto a todo nos hace invulnerablemente listos. Vivir a pesar de la historia, reducción existencial; proceso de integración en la sociedad «como si», ironía contra política; desconfianza frente a los «bocetos». Una cultura neopagana que no cree en una vida después de la muerte tiene consiguientemente que buscarla antes de ésta. Sloterdijk, Peter. Crítica De La Razón Cínica [2019]. Internet Archive.

(I) La llegenda negra dels Borja

(II) El paper de la impremta i la difusió d'informació (Estàs aquí)

(III) La comparació de casos amb la postveritat moderna (Pròximament 30.03.2026)